“El periodisme primer és un ofici i després una actitud davant la vida. Wikileaks és una eina, un portal, una forma d’entendre el periodisme”
Wikileaks s’ha convertit en una mena de terratrèmol per les relacions internacionals. Julian Assange lluita des de fa temps per desemmascarar la diplomàcia dels Estats Units i les grans corporacions però no ha estat fins fa pocs mesos que la bomba ha esclatat definitivament amb la filtració dels 250.000 documents del “Cablegate”. El fundador comença a estar greument perseguit per la fiscalia nord-americana, que prepara una llei per extraditar-lo. Un cop més, la llibertat d’informació queda en entredit.
El setmanari d’investigació i opinió EL TRIANGLE, després de 1000 edicions i d’una reestructuració de continguts (Internacional-Euroregió) segueix treballant amb l’afany de mostrar el que passa lluny d’aquí i que tant ens afecta. El mitjà ha estat força lligat a Wikileaks amb el dossier dels cables on apareix Catalunya i la investigació sobre la “Cuban connection”. Joan Palomés, periodista d’EL TRIANGLE que coordina la nova part Internacional, em dóna la seva opinió sobre el fenomen.
Pregunta: Per quin motiu creu que Wikileaks ha aconseguit tant èxit?
Resposta: “Crec que és el triomf de la transparència. Ens ha sorprès a tots ja que hem enaltit el difícil concepte de llibertat d’expressió a un altar. La llibertat d’expressió no existeix, no és més que una quartada, si no convé publicar alguna cosa, aquella cosa no es publica. El sorprenent de Wikileaks és que, traient a la llum tota la matèria reservada, ha pogut demostrar definitivament allò que havíem intuït”
P: Es pot considerar periodisme?
R: “No crec que això sigui periodisme. El periodisme primer és un ofici i després una actitud davant la vida. Wikileaks és una eina, un portal, una forma d’entendre el periodisme. Si ells (l’organització) han pogut arribar a informació confidencial important, benvingut sigui, però això no és periodisme, podria considerar-se com una primera fase d’obtenció d’informació”
P: Després d’haver negociat amb els 5 grans diaris, creu que Assange ha perdut els principis convertint en negoci informacions que provenen d’anònims?
R: “Jo no m’atreviria a dir que ha perdut els principis, és una qüestió de capacitats. L’organització ha negociat amb aquests mitjans perquè ells són els únics que tenen la capacitat de seleccionar, ordenar i interpretar els milers de “cables” en brut. Ara bé, evidentment la lectura que han fet és subjectiva i, per exemple, en cap dels 5 diaris han aparegut els informes dels tècnics russos sobre la capacitat iraniana nuclear i la capacitat dels míssils balístics, que desmentien al Pentàgon”
P: Està d’acord amb la crítica que fa el fundador als mitjans per no proveir informació de qualitat i filtracions importants que mostren realment com funciona el món?
R: “Absolutament d’acord. Crec que s’haurien d’implicar molt més. De fet, Assange diu: <la meva pàgina web és una eina i vosaltres (els mitjans de comunicació) sou els que heu de treballar els materials en brut. Jo poso a la vostra disposició tota la informació però vosaltres l’heu de seleccionar, distribuir, divulgar i denunciar>”
P: Bona part de les filtracions s’han aconseguit per mitjà de hackers. La finalitat justifica els mitjans?
R: “Sempre i quan s’utilitzi per donar tota la informació a la ciutadania, no sóc gens crític amb els hackers. Un bon periodista ara ha de ser un hacker des del punt de vista deontològic. Si tu pots aconseguir una informació restringida i tu consideres que la ciutadania l’ha de conèixer, tu tens el deure de divulgar-la i denunciar-la”
P: En el vostre cas, per què vau decidir publicar el dossier dels 21 cables on apareixia Catalunya?
R: “Entre tots vam considerar que el Consolat de Barcelona sortia en nombroses filtracions. De fet, El Triangle va destapar una cosa que la resta de mitjans no havien tret, el tema de la màfia russa. El ciutadà ha de conèixer que aquí hi ha bufets prestigiosíssims que estan defensant els narcos, la ciutadania ha de conèixer que el narcotràfic s’està introduït en les institucions d’aquí”
P: Vostè creu que s’està parlant massa de Wikileaks?
R: “El problema és que ha patit un boom impressionant. L’exemple més clar és que durant un mes sencer els cables diplomàtics han sigut portada dels 5 grans diaris. Aquest globus potser es desinflarà però el que no hem d’oblidar és que Wikileaks ha marcat un camí per al nou periodisme basat en les noves tecnologies i en les eines que ofereixen un millora per al desenvolupament de la capacitat d’incidir i d’obtenir informació”
P: Diria que ha estat un fenomen positiu o negatiu?
P: “Absolutament positiu. No crec que sigui un fenomen negatiu. Serà negatiu per aquells que considerin que la informació és reservada i confidencial. Jo no ho considero així, la societat ho ha de saber tot, té el dret d’informar-se de tot. Qui és el departament d’Estat d’EUA per considerar que les informacions són confidencials? A vegades la confidencialitat el que amaga són massacres i morts”
P: Quin futur preveus entorn a l’organització i al fundador?
R: “El que ve ara és determinant. Si és cert que Assange té informació confidencial del banc d’Amèrica i que un banquer suís li ha passat 2000 documents sobre evasors fiscals europeus, això serà una nova fase de la lluita. Si la ciutadania sabés les mesures que han pres els bancs amb el tema hipotecari i l’enginyeria financera a Espanya es posaria les mans al cap. Anem cap una privatització de la sanitat, està dat i beneït que anem cap a la privatització de les caixes d’estalvis i que podríem anar cap a la privatització de les pensions. Això és paorós”
Resposta: “Crec que és el triomf de la transparència. Ens ha sorprès a tots ja que hem enaltit el difícil concepte de llibertat d’expressió a un altar. La llibertat d’expressió no existeix, no és més que una quartada, si no convé publicar alguna cosa, aquella cosa no es publica. El sorprenent de Wikileaks és que, traient a la llum tota la matèria reservada, ha pogut demostrar definitivament allò que havíem intuït”
P: Es pot considerar periodisme?
R: “No crec que això sigui periodisme. El periodisme primer és un ofici i després una actitud davant la vida. Wikileaks és una eina, un portal, una forma d’entendre el periodisme. Si ells (l’organització) han pogut arribar a informació confidencial important, benvingut sigui, però això no és periodisme, podria considerar-se com una primera fase d’obtenció d’informació”
P: Després d’haver negociat amb els 5 grans diaris, creu que Assange ha perdut els principis convertint en negoci informacions que provenen d’anònims?
R: “Jo no m’atreviria a dir que ha perdut els principis, és una qüestió de capacitats. L’organització ha negociat amb aquests mitjans perquè ells són els únics que tenen la capacitat de seleccionar, ordenar i interpretar els milers de “cables” en brut. Ara bé, evidentment la lectura que han fet és subjectiva i, per exemple, en cap dels 5 diaris han aparegut els informes dels tècnics russos sobre la capacitat iraniana nuclear i la capacitat dels míssils balístics, que desmentien al Pentàgon”
P: Està d’acord amb la crítica que fa el fundador als mitjans per no proveir informació de qualitat i filtracions importants que mostren realment com funciona el món?
R: “Absolutament d’acord. Crec que s’haurien d’implicar molt més. De fet, Assange diu: <la meva pàgina web és una eina i vosaltres (els mitjans de comunicació) sou els que heu de treballar els materials en brut. Jo poso a la vostra disposició tota la informació però vosaltres l’heu de seleccionar, distribuir, divulgar i denunciar>”
P: Bona part de les filtracions s’han aconseguit per mitjà de hackers. La finalitat justifica els mitjans?
R: “Sempre i quan s’utilitzi per donar tota la informació a la ciutadania, no sóc gens crític amb els hackers. Un bon periodista ara ha de ser un hacker des del punt de vista deontològic. Si tu pots aconseguir una informació restringida i tu consideres que la ciutadania l’ha de conèixer, tu tens el deure de divulgar-la i denunciar-la”
P: En el vostre cas, per què vau decidir publicar el dossier dels 21 cables on apareixia Catalunya?
R: “Entre tots vam considerar que el Consolat de Barcelona sortia en nombroses filtracions. De fet, El Triangle va destapar una cosa que la resta de mitjans no havien tret, el tema de la màfia russa. El ciutadà ha de conèixer que aquí hi ha bufets prestigiosíssims que estan defensant els narcos, la ciutadania ha de conèixer que el narcotràfic s’està introduït en les institucions d’aquí”
P: Vostè creu que s’està parlant massa de Wikileaks?
R: “El problema és que ha patit un boom impressionant. L’exemple més clar és que durant un mes sencer els cables diplomàtics han sigut portada dels 5 grans diaris. Aquest globus potser es desinflarà però el que no hem d’oblidar és que Wikileaks ha marcat un camí per al nou periodisme basat en les noves tecnologies i en les eines que ofereixen un millora per al desenvolupament de la capacitat d’incidir i d’obtenir informació”
P: Diria que ha estat un fenomen positiu o negatiu?
P: “Absolutament positiu. No crec que sigui un fenomen negatiu. Serà negatiu per aquells que considerin que la informació és reservada i confidencial. Jo no ho considero així, la societat ho ha de saber tot, té el dret d’informar-se de tot. Qui és el departament d’Estat d’EUA per considerar que les informacions són confidencials? A vegades la confidencialitat el que amaga són massacres i morts”
P: Quin futur preveus entorn a l’organització i al fundador?
R: “El que ve ara és determinant. Si és cert que Assange té informació confidencial del banc d’Amèrica i que un banquer suís li ha passat 2000 documents sobre evasors fiscals europeus, això serà una nova fase de la lluita. Si la ciutadania sabés les mesures que han pres els bancs amb el tema hipotecari i l’enginyeria financera a Espanya es posaria les mans al cap. Anem cap una privatització de la sanitat, està dat i beneït que anem cap a la privatització de les caixes d’estalvis i que podríem anar cap a la privatització de les pensions. Això és paorós”
“Pel que fa a Assange, la ferotge persecució a la qual està sotmès respon a què és un personatge incòmode i que ha de ser eliminat sigui com sigui. Està demostrat que el judici de Suècia va ser tot un muntatge. El futur és incert però probablement l’extraditaran”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada