Els inconvenients de la popularitat

Quin percentatge de la població no ha desitjat mai, per petit que hagi sigut el pensament, ser famós ? Insignificant. Potser argumentadament o potser sense pensar, molta gent desitjaria ser força popular i quan observa a gent qui ja ha assolit aquesta posició es mor d'enveja. Però tot és tan bonic com sembla? S'ho passen tan bé els personatges que entreguen la seva vida a la societat? Tot i tenir grans avantatges, des del meu punt de vista, la part dels inconvenients és major i, per tant, la balança està desequilibrada. D'aquí que hi hagi tan pocs Iniesta's, Nadal's o Messi's.

Amb més diners no seràs necessàriament més feliç. No t'agradaria poder passejar pel carrer tranquil·lament, anar de compres a Gran Via 2 o veure una peli al cine sense que cap aficionat et demani un record? Segurament sí, però aquest és el preu de la fama.

Una de les grans dificultats que genera la popularitat es troba a l'hora de mantenir la tranquil·litat que s'assoleix quan ningú et segueix. Per què és tan difícil no perdre la humilitat? Potser és el camí més fàcil per aparentar no sofrir pressió. 

Així i tot, està demostrat que són termes del tot compatibles, només cal mirar els tres casos anteriors. 

Què hi perd una persona en parar-se un cert temps a fer feliç a un grup de persones amb un simple gest, per petit que sigui? Les dues parts haurien de ser més comprensibles, ara bé, cadascú és lliure.

Tot i això per intentar esbrinar quin camí segueix Pep Guardiola. S'està desviant de la humilitat? o realment amb les seves grans armes ha estat capaç d'"enganyar" a la gran majoria de gent? La seva filosofia amaga alguna cosa? 

Tot i no haver pogut aconseguir un record amb el "Filòsof", un servidor sempre et creurà, perquè ser famós no és fàcil.