Solidaritat amagada

Hi ha cops que es confonen les intencions de les organitzacions que apriori són solidàries amb els sectors més desfavorits de la societat. Avui tractaré un cas concret d'una associació que s'encarrega de reinsertar persones, immigrants sobretot, a la societat i al mercat laboral.

Entre moltes altres activitats, recullen objectes de segona mà per tal de poder-los vendre a preus assequibles, gairebé regalant-los.

Precisament és en aquesta botiga solidària on vaig poder comprovar de primera mà que existeixen molts però's dins d'aquestes organitzacions. El cas és que la majoria de treballadors, o millor dit ajudants, són d'origen extracomunitari, i això està força bé ja que dóna l'opció a persones amb nombroses dificultats a tornar a sentir-se, com a mínim, importants dins de la societat. Així i tot només calia observar les seves cares per deduir que allò que estaven fent realment ho feien pràcticament per obligació i sense ganes.

Quines podrien ser les causes d'aquest comportament si al cap hi ha la fi l'associació havia apostat per ells? Doncs, entre d'altres motius, l'escassa amabilitat, les ordres constants i la poca comprensió dels coordinadors de la botiga.

Amb tot això no hem de pensar que el treball que realitzen aquestes organitzacions sigui erroni ni molt menys. Tots sabem que l'ajuda que demostren amb les seves iniciatives soluciona o millora la vida de molts desfavorits i desfavorides. Tan sols cal que siguem conscients que darrera de tot això sempre es poden observar situacions que s'haurien de millorar.

Al cap i a la fi molts immigrants acaban sentint-se com esclaus i això si que no es pot permetre. 

El remei que pretén solucionar el problema acaba assemblant-se al problema. Cal respectar els valors per sobre de tot i entendre les necessitats d'aquests col·lectius.