Gabriel Garcia Márquez, nascut a Colombia el 1927, és considerat un dels escriptors de la literatura hispanoamericana més rellevants del segle XX. Amb Cien años de soledad (1967), considerada com a obra mestra de la literatura, es consolida i aconsegueix el premi Nobel. Una de les senyes d’identitat de l’escriptor en aquesta i bona part de les seves obres és el realisme màgic i la fantasia. Ara bé, parlar de Notícia de un secuestro (1996) és fer-ho d’un llibre sense cap detall fantastic i amb un realisme tan potent com per fer pensar al lector, en ocasions, que es tracta d’una altra novel·la màgica. El mateix escriptor declarà mesos després de finalitzar l’obra: “el libro no tiene una línea imaginaria ni un dato que no esté comprobado hasta donde es humanamente possible. Sin embargo, estoy seguro de que costará trabajo creerlo, porque parece más novela que cualquiera de mis novelas”. Aquest potser és el gran mèrit de l’escriptor en aquesta mescla entre reportatge i novel·la. La seva experiència com a periodista, a partir dels anys 60, juntament amb el desig d’explicar la difícil situació del país immers en la delinqüència pel narcotràfic, van ser factors clau a l’hora de plantejar-se escriure el llibre.
Hem de destacar que el títol de l’obra sigui “Notícia de un secuestro” i no de varios secuestros, ja que el punt de partida de les investigacions de l’autor es troba en el personatge de Maruja.
Pel que fa a l’estructura, el llibre es divideix en tres parts: gratituts, on l’autor explica l’objectiu i el perquè de l’obra tot agraïnt la tasca a diverses personalitats; la notícia en sí, a través d’11 capítols sense massa continuïtat, en els quals es desenvolupa la trama de forma circular, tot i els continus incisos i canvis de perspectiva; i, finalment, l’epíleg, una espècie de tancament de l’obra en el qual Márquez tracta aspectes més o menys externs al fil principal, com la captura de Pablo Escobar. Per aquest motiu el temps intern de l’obra són els sis mesos de segrest de la protagonista, sense oblidar els canvis constants de perspectiva temporal que l’autor fa, de forma estudiada, per introduir informacions rellevants de context o tan sols per alternar les situacions als diversos captiveris de la forma més simultànea possible.
És en la part de gratituts on Márquez reafirma el caràcter periodístic del llibre tot deixant anar l’objectiu del mateix: “que este libro no vuelva a suceder”, referint-se no al fracàs de l’obra sinó a la necessitat de reorientar el país per tal d’evitar que es torni a repetir la situació.
Pel que fa al contingut, Noticia de un secuestro explica de forma molt detallada el segrest real de deu periodistes l’any 1991 provocat pels narcotraficants colombians, concretament els “Extraditables”, liderats pels germans Ochoa i Pablo Escobar. El fil conductor de l’obra és el segrest de Maruja Pachón i l’alliberament final, tot i que Márquez també relata de forma minuciosa la resta de casos, considerant que es tractava d’un segrest comú. A partir d’aquí sorgeix una notícia plena de situacions difícils i dramàtiques que l’autor sap gestionar per tal de fer èmfasi en els problemes d’un país, Colòmbia, immers en una situació de delincuència màxima.
Críticament, es tracta d’una obra apassionant en la qual el lector no deixa d’imaginar-se les dificultats en què es troben cadascun dels personatges segrestats. Això és, en part, gràcies al detallisme i al fet de tractar-se d’una novel·la periodística, sense ficció. Ara bé, com a aspecte contraproduent, el propi lector pot plantejar-se fins a quin punt tot el que està llegint és real 100% i, en cas que ho sigui, com l’autor ha estat capaç de recopilar informacions tan singulars com els detalls del dia a dia a les “cases-presó”.
El paper de Márquez, com a narrador, és el d’una espècie de reporter capaç d’explicar una notícia de 300 pàgines que engloba els sis mesos de segrest de Maruja. Al llarg de tot aquest temps es van entrellaçant informacions i perspectives tant de la protagonista com de la resta de segrestats. Cal destacar que en ocasions apareixen dosis de subjectivitat impròpies o no atribuïbles a la professió de periodista, d’aqui que es pugui obrir el debat de considerar l’obra com una notícia/reportatge ampli o com una novel·la.
El desordre cronològic dels fets, característic en diverses obres de l’escriptor colombià, és un dels trets principals de la notícia des de l’inici fins a l’acabament. Així, tot i que temporalment el segrest de Maruja i Beatriz va ser l’últim, Márquez inicia l’obra en el moment que es produeix aquest. Al llarg dels capítols es van alternant les situacions en cada lloc i de cada personatge per acabar, en el capítol 11, amb l’alliberament de Maruja, tancant la notícia. L’obra no finalitza aquí, l’epíleg tanca el llibre amb l’entrega i l’assassinat d’Escobar i amb l’última frase de Maruja, ja lliure: todo esto ha sido como para escribir un libro. Per tant, aquí es torna a destacar la intenció de Márquez de considerar el llibre tan sols com una notícia, que podría servir per crear una novel·la però que, en aquest cas, no ho és.
La continüitat dels fets és relativa arràn dels nombrosos flashbacks temporals esmentats. És d’aquesta manera com es van alternant les situacions als diversos llocs on romanen les captivitats, mentre la família, les persones més properes i el govern intenten negociar amb els líders narcotraficants per tal d’assolir alguna millora. La trama es converteix en un conglomerat de descripcions exactes i realistes pròpies del periodisme però, en ocasions, el lector es sent una mica desorientat i perdut, arràn de l’excés d’informació i els canvis temporals. Aquest és potser un dels pocs incovenients de l’obra.
La sensació de desordre mental també és produeix arràn de la infinitat de personatges que apareixen, tots reals. Tot i que els veritables protagonistes són els 10 segrestats lligats al món del periodisme, el govern colòmbia, els polítics, els intermediaris, els familiars i els propis segrestadors, tenen un paper primordial en el transcurs de la notícia. Lligat als protagonistes, veiem com els narcotraficants sabien perfectament a qui s’havien de dirigir les seves accions delictives per tal de causar una major incidència sobre la societat o, si més no, aconseguir més pes mediàtic.
No cal oblidar la quantitat d’informació històrica que conté el llibre. Per tant, en aquest sentit, també serveix com una mena d’enciclopèdia que porta a la llum aspectes sovint amagats de la realitat crua de Colòmbia a finals del segle XX.
Per tot això des d’un punt de vista particular m’agradaria destacar la riquesa de l’obra tant en continguts com en estructura. Com he dit abans, es tracta d’un apassionant reportatge vestit de novel·la on cada detall i cada petita dosi de subjectivitat et fa sentir partícep de la notícia. Gabriel García Márquez, amb Notícia de un secuestro, aconsegueix el propòsit d’explicar els problemes del país al lector de tal manera que aquest sent com si pogués viure l’acció ell mateix o, si més no, com si ell fos un dels segrestats i, per tant, tingués la necessitat d’aguantar fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada