TV3: El 20è aniversari de la finestra catalana oberta al món

"La nostra. Vint anys de TV3"

Autor: Josep Maria Baget i Herms 

Editorial: Proa 

Any dʼedició: 2003

Ciutat: Barcelona 

Nombre de pàgines: 227 

ISBN: 84-8437-621-4 

Preu: 19€

Catalunya i les terres de parla catalana han conviscut amb TV3 des que es va crear la freqüència cap allà el setembre de 1983 i, sobretot, des que començaren les emissions regulars alguns mesos més tard. Sota el lema de “La nostra”, Televisió de Catalunya s’ha anat imposant, no sense dificultats, als entrebancs polítics i jurídics continus. Ja ben entrats al segle XXI podem considerar- la com un exemple i un referent per la seva evolució i per les ganes de millorar que ha demostrat dia rere dia. Però, com ha arribat fins aquí? Què ha fet per assolir aquest gran èxit? Com ha pogut fer front a tants problemes? Què diferencia TV3 de les demés televisions? Aquestes i moltes altres preguntes es responen al llibre que analitzarem a continuació.

“La nostra”. Vint anys de TV3 (2003) és considerada com una de les obres més destacades de Josep Maria Baget i Herms, pioner en crítica de televisió, professor i autor de llibres relacionats amb l’evolució de les cadenes televisives. Després de dedicar tota una vida a la comunicació i al progrés d’aquesta a través de la docència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a l’Autònoma (UAB), de la col·laboració com a crític de La Vanguàrdia i de l’escriptura d’obres d’àmbit comunicatiu, malauradament ens va deixar el 2004 arràn d’una enfermetat cardíaca crònica.

Abans, però, va poder escriure obres tan rellevants com Historia de la televisión en España: 1956- 1975 (1993), 40 anys de televisió a Catalunya (1999) i, per suposat, “La nostra” (2003). Aquestes potser són les creacions més importants de l’autor, entre d’altres.

Es tracta d’una llibre periodístic i gairebé enciclopèdic per la seva estructura temàtica i pel fet de contenir moltes informacions detallades. Consta de 227 pàgines a través de les quals J. M. Baget i Herms dóna a conèixer el procés evolutiu de la televisió autonòmica de Catalunya per excel·lència, TV3 (el segon canal públic), al llarg de les dues primeres dècades de “vida”, des dels difícils inicis al voltant de 1983 fins a una clara consolidació a principis del segle XXI. Veiem doncs que el context de creació del llibre gira entorn al 20è aniversari, l’any 2003, de la televisió nacional catalana. No es tracta, llavors, d’un llibre actual però sí que s’identifica completament amb la situació de progrés i consolidació de TV3 a dia d’avui. El missatge no va destinat tan sols als catalanoparlants, sinó que també es dirigeix a la societat en general pel fet de considerar Televisió de Catalunya com un model i un exemple a seguir.

El disseny de la coberta (tova) és força atractiu. Es combinen els colors que han caracteritzat Televisió de Catalunya des dels seus inicis, és a dir, el vermell, el negre, i el blanc (potser hi faltaria el groc). Mentre que a la contraportada hi predominen els dos primers colors, el blanc és qui comparteix la portada (a la part inferior) amb la imatge característica dels canals analògics en proves (a la part superior), en aquest cas la de TV3 en el dia inaugural (10 de setembre de 1983). També a la portada apareix el primer logotip de TV3, el símbol del 20è aniversari i, òbviament, el títol i l’autor del llibre.

Pel que fa a l’estructura dels continguts, el llibre es divideix en una Introducció i dos gran apartats titulats Història (temporalment més o menys lineal) i Els programes (amb un ordre temàtic). Abans d’entrar en aquests apartats m’agradaria fer èmfasi en el significat del títol del llibre i, en el fons, del qualificatiu “La nostra” per designar TV3. A primer cop d’ull pot semblar un recurs publicitari però tan sols llegint la Introducció i la síntesi de la contraportada, l’autor ens deixa ben clar el que veritablement vol dir. Lluny de ser un reclam, els catalans consideren Televisió de Catalunya com “La nostra” pel fet de tenir un tarannà i un estil propi, de tractar-se d’una manera de fer i d’ésser única i, en definitiva, de considerar-se com ”la finestra catalana oberta al món”.

També a la Introducció l’autor destaca el paper fonamental de TV3 pel que fa a la normalització lingüística, sense la qual, segons J. M. Baget i Herms, “el procés normalitzador del català no hauria tingut tant èxit”. Es tracta, doncs, d’una “eina política i cultural” primordial en el context de Catalunya, així com “una porta cap a la modernitat”.

L’apartat Història conté 5 capítols, amb diversos subcapítols, i fa referència a l’esmentada evolució del canal. Les dificultats de la posada en marxa, els anys heroics amb índex d’audiència importants, el trasllat de les instal·lacions a Sant Joan Despí, la lluita amb les televisions privades i l’arribada del nou segle (amb els atemptats de l’11-S o l’impacte de les eleccions com a fets rellevants), són els moments més destacats d’aquest procés evolutiu.

La capacitat de Televisió de Catalunya de fer front al monopoli de TVE als anys 80 i a l’arribada de les cadenes privades a mitjans dels anys 90, sens dubte és un dels grans triomfs de TV3 i així ho palesa constantment J. M. Baget i Herms al llarg d’aquest primer apartat. L’autor destaca les dificultats polítiques i jurídiques de TV3 no tan sols en el moment de la creació sinó també al llarg dels anys de progrés.

D’altra banda, es destaca la importància del lligam de TV3 amb l’esport, concretament amb el futbol i, més concretament, amb el Barça (i l’Espanyol). En aquest sentit, el contracte amb l’entitat blaugrana sempre ha suposat una posició privilegiada de TV3 a l’exterior. Per aquest motiu, J. M. Baget i Herms dedica bona part de les seves pàgines a aquesta unió i a l’exit de les retransmissions esportives, factor clau per la ràpida consolidació de TV3.

En aquest mateix apartat també s’explica la importantíssima aparició, no sense dificultats, del segon canal de TV3, el 33, que lluitaria fins a superar pràcticament els índex d’audiència de La 2. Tal i com ens ho explica l’autor al llibre, la idea era fer un segon canal català per dedicar la programació als joves i a la cultura. Actualment, després de passar per una fase de fusió entre el 33 i el K3 (modernitat i programació per a joves), es manté tan sols el canal 33 i bona part de la seva programació està lligada als esports.

En l’apartat Els programes, per mitjà d’onze capítols ordenats temàticament, l’autor destaca l’àmplia i qualitativa programació de la cadena, sens dubte una de les claus de l’èxit. Va des dels informatius fins als programes d’humor i d’entreteniment, passant per les retransmissions esportives, les sèries, els sitcoms (comèdies de situació) o la programació infantil, entre molts altres àmbits. És en aquesta part on l’autor fa especial èmfasi en la importància de les creacions pròpies de TV3, un dels trets més diferenciadors. El programes informatius (telenotícies, documentals i reportatges), el Club Super 3, els magazins o sèries com Poble Nou, Estació d’enllaç i Plats Bruts exemplifiquen aquesta aposta per la gent de casa en la programació. Així i tot, cal tenir en compte que TV3 també apostà per sèries alienes com és el cas de Dal·las, un èxit important en els primers anys, pel·lícues estrangeres o programes humorístics de la BBC. M’agradaria destacar l’últim capítol, els nous formats, amb el qual s’observa la necessitat, en qualsevol televisió o mitjà, d’adaptar-se a les situacions de cada moment per tal de poder mantenir l’audiènica. En el cas de TV3, les entrevistes de “Ciutadans” són un bon exemple d’aquesta adequació a allò que els espectadors volen veure, cada cop més interessats en la realitat i la situació del país, però lluny dels reality’s promoguts per la cadena privada Telecinco.

Si tenim en compte la programació de TV3 avui dia observam que no ha canviat excessivament respecte els últims anys del segle XX. Els informatius, les sèries i en major mesura els esports segueixen tenint un pes molt important, sobretot en aquest últim cas per les quantitats importants d’ingressos que s’assoleixen i pels èxits del Barça.

Hem de destacar la riquesa del text per estar cobert de dades clarificadores (audiències, anys, personatges rellevants, estudis), la qual cosa demostra la importància de les línies d’investigació que va obrir l’autor en el procés d’elaboració del llibre. L’enfocament que fa J. M. Baget i Herms de totes aquestes informacions converteix un text potencialment massa carregat, en uns continguts interessants que juguen un paper important de reclam en la figura del lector. Aquest acostuma a desitjar saber més coses a mesura que avança la lectura. Veiem, doncs, un grau d’aprofundiment de les informacions força alt, la qual cosa dóna validesa i més credibilitat a l’obra.

Apareixen una infinitat de personalitats (polítics, directors, periodistes, actors) que estan recollits al final del llibre a l’índex onomàstic. M’agradaria destacar algún dels noms més rellevants en el període inicial i d’expansió de TV3 com és el cas de Pilar Miró, Jaume Ferrús, Joan Granados o Jordi Vilajoana, per la seva intervenció en la direcció del canal, de CCRTV (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i en algunes decisions polítiques. Molts periodistes importants com Àngels Barceló, Jordi Robirosa, Antoni Bassas, Joaquim Maria Puyal, Xavier Bosch, Mercedes Milà, Pere Escobar, Mónica Huguet, Imma Pedemonte, Ramón Pellicer... la majoria dels quals encara romanen lligats a la professió. Finalment, actors com Joel Joan o Pep Antón Muñoz, i presentadors i humoristes, com Àngel Casas, “Mikimoto” o Andreu Buenafuente.

Juntament amb el contingut textual, el lector pot gaudir de vàries fotografies que fan referència als diversos programes, gravacions i moments rellevants de TV3. Per aquest motiu la lectura es fa més atractiva.

L’estil de J. M. Baget i Herms en aquest llibre, sense desviar-se massa de les demés obres, és, si més no, planer, mantenint el grau de formalitat necessari. Per tant es tracta d’un llibre sense grans dificultats ni de continguts ni de forma i, llavors, adequat per a tots els públics.

Per tal d’establir un lligam amb la temàtica del llibre i l’actualitat, m’agradaria tractar l’evolució del logotip de TV3, de la qual cosa no se’n parla al llarg del llibre (segurament perquè tracta els continguts compresos només fins a l’any 2003) però que em sembla una qüestió interessant a comentar. Ha canviat fins a tres cops des de la creació del canal l’any 1983, sovint per motius polítics. Així, el primer logotip consistia un un 3 amb els colors de la senyera i la forma de Catalunya, sobre un fons blau. El 1993 apareixia el símbol del triangle vermell invertit sobre fons groc, que es manté en l’actualitat. El 2005, l’arribada del tripartit al govern de Catalunya va propiciar el creixement del 3 en el logotip mentre el fons groc desapareixia. D’aquesta manera es demostra el lligam important entre la situació política del país i el canal, fet que l’autor tracta sobretot a l’apartat d’història.

A més, també cal destacar els logotips que sorgiren en el 20è i 25è aniversari de TV3. Precisament una de les fotografies del llibre és el símbol dels 20 anys de Televisió de Catalunya. Si analitzam les imatges dels diversos logotips observam la important modernització cada cop major d’aquests, fet lligat també, lògicament, a la modernització del canal pel que fa a continguts, estructura i possibilitats de cara a l’espectador.

És per això que en la societat de la informació actual TV3 també s’ha hagut d’adaptar als canvis. Amb l’arribada de la Tecnologia Digital Terrestre (TDT), a finals del 2009, ha estat possible l’aparició o, millor dit, la difusió d’altres canals lligats a la mateixa Televisió de Catalunya, com són TVC Internacional, Club Super 3, 300 (destinat a la redifusió de sèries i programes diversos) o 3/24 (dedicat primordialment a la informació). Una mostra clara d’aquesta recerca de millores i de l’adaptació als canvis tecnològics i socials la trobem en l’actualitat. Des de fa pocs mesos Televisió de Catalunya ha invertit els seus esforços en crear un canal esportiu, Esport 3, que ja comença a gaudir de certa importància tot i estar encara en proves.

No ens hem d’oblidar tampoc de TV3 HD i del servei per internet (3alacarta), amb el qual es poden visualitzar en directe i en qualsevol moment la majoria de programes emesos als diferents canals de Televisió de Catalunya. Aquest servei a través del lloc web, juntament amb la difusió de de TVC Internacional ha suposat una novetat importantíssima: a partir d’ara pràcticament des de qualsevol lloc, i sense la necessitat de pertànyer a una comunitat de catalanoparlants, es pot veure el què s’emet a Televisió de Catalunya. Sens dubte es tracta d’un dels grans canvis que ha propiciat l’arribada de la TDT.

Amb tot això lligam el tema principal del llibre “La nostra” (escrit el 2003), l’evolució del canal i la recerca d’elements diferenciadors al llarg de les dues primeres dècades, amb la necessitat actual de buscar nous mètodes per assolir més espectadors i, per tant, millorar com a canal. Per tant, tot i no tractar-se d’un llibre actual, com hem dit al principi, s’assimila completament a la situació d’avui dia, respectant els nous temps, és clar.

Aquest és un dels principals motius pels qual he elegit analitzar i ressenyar “La nostra”. L’evolució al llarg dels primers temps, però també en els últims anys en què la tecnologia ha evolucionat tant en tan poc temps m’ha semblat fascinant. Els continguts del llibre s’han convertit en la base històrica, complementada amb l’experiència pròpia com a espectador fidel de TV3. Com he dit, la proximitat relativa a l’actualitat pel que fa a l’evolució del canal ha estat clau.

El fet de pertànyer a les Balears i poder gaudir sempre del canal ha sigut un altre factor primordial en l’elecció. Sovint ens agrada alguna cosa però pràcticament no la coneixem internament i, per tant, ens perdem molts detalls. Aquest llibre és un gran motiu per recuperar tots aquests detalls que se’ns han pogut escapar fins ara. Sens dubte el lector que agafi el llibre amb ganes de saber què ha sigut TV3 fins ara (o, si més no, fins el 2003) s’adonarà veritablement del que significa i de la magnitud que ha assolit.

Si a tot això li sumam el llenguatge planer però formal, l’estructura clara i entenedora (tot i la infinitud de dades, personatges i estudis), i l’estil proper de l’autor, el llibre no pot ser més interessant. No tan sols és apte per a la comunitat catalana i pels telespectadors habituals del canal, sinó també pel conjunt de la societat ja que pretén mostrar TV3 com un model exemplar.

Per acabar, fent referència al títol de la ressenya, m’agradaria fer èmfasi novament amb la magnitud de TV3 dins la societat catalana. En aquest sentit, qualificar TV3 com “la finestra catalana oberta al món”, el tema fonamental al voltant del qual gira el llibre juntament amb l’aspecte evolutiu, m’ha semblat el millor recurs per destacar el que ha significat Televisió de Catalunya per al conjunt de la societat, sobretot catalanoparlant.

Per tot això i amb l’ànim d’afavorir desinteressadament la figura d’un dels grans personatges dedicats des de sempre a l’àmbit de la comunicació, no em queda res més que recomanar el llibre de J. M. Baget i Herms a tots i cadascun dels integrants de qualsevol família per tal de gaudir d’una obra que m’atreviria a qualificar, fins i tot, de nostàlgica, i que recull de forma explèndida els “primers” anys de “vida” d’una televisió creada a Catalunya però feta per a tots.