“We open governments”. Certament els de Wikileaks, de ben segur, no van tenir cap problema a l’hora buscar un eslògan que els definís tan bé com ho fa aquest. Molts ja consideren l’enrenou que l’organització ha provocat com l’11-S de la diplomàcia nord-americana i Julian Assange, fundador, n’està patint les conseqüències. Actualment s’ha d’amagar perquè és la segona persona més buscada i perseguida després de Bin Laden, la qual cosa és, si més no, força greu. L’un, perseguit per provocar milers de morts, atemptant contra les Torres Bessones de Nova York; l’altre, per informar a la societat de les veritats que amaguen (pels que encara no se n‘havien adonat) les relacions internacionals i, sobretot, la diplomàcia dels EE.UU. Tot i que el podem criticar en molts aspectes, el càstig que pot caure sobre ell (parlant de Wikileaks, independentment de l’acusació de violació que també ha rebut) és massa greu.
Des del meu punt de vista, el fenomen Wikileaks té aspectes tant bons com dolents i, per això, es fa difícil qualificar-lo positiva o negativament. Per una banda, demostra que a dia d’avui encara la llibertat d’expressió i d’informació no és total i que, al llarg de la història, la informació ha estat un mecanisme de control social molt fort (i encara ho segueix essent). A més, destapa i demostra definitivament que els governs i les diplomàcies internacionals amaguen moltes coses. Però, en el fons, també posa en perill la seguretat global de la societat i crea una mena de conflicte, precisament per aquests motius el Departament d’Estat de Washington està tan “empipat” amb Assange.
Jo crec que no ha fet res extremadament delictiu, “tan sols” ha tret a la llum 250.000 documents que mai s’havien vist i els ha penjat a una pàgina web, la seva, la de Wikileaks, donant l’oportunitat als milions d’internautes curiosos de consultar-los i esbrinar l’autèntica veritat de molts Estats i empreses. Probablement, el problema ha esdevingut crònic quan el mateix Assange ha decidit cedir l’exclusiva de molts d’aquests “cables” als diaris més prestigiosos del planeta. A partir d’aquí, el fenomen ja ha passat d’interessar als internautes curiosos a arribar a molta més gent.
Realment el què ha fet no es pot considerar periodisme d’investigació ni periodisme genèric. Ara bé, ha alimentat, i de quina manera, el sector i, per suposat, ha definit encara més la importància de les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació. Sense les TIC no hauria aconseguit que el fenomen pràcticament hagi entrat en l’agenda global.
Podríem parlar de moltes més coses relacionades amb Wikileaks i el seu creador però no acabaríem mai. El futur es presenta com una incògnita i l’únic que podem assegurar és que Assange té bona part de la paella pel mànec, després de declarar que en cas de sentir-se amenaçat descodificarà un arxiu d’1’39 GB ple de “cables”. És el seva “assegurança de vida”. Bé, Assange, et desitjo molta sort en els propers mesos ja que serà difícil que surtis ben parat de l’embolic on t’has ficat.
Jo crec que no ha fet res extremadament delictiu, “tan sols” ha tret a la llum 250.000 documents que mai s’havien vist i els ha penjat a una pàgina web, la seva, la de Wikileaks, donant l’oportunitat als milions d’internautes curiosos de consultar-los i esbrinar l’autèntica veritat de molts Estats i empreses. Probablement, el problema ha esdevingut crònic quan el mateix Assange ha decidit cedir l’exclusiva de molts d’aquests “cables” als diaris més prestigiosos del planeta. A partir d’aquí, el fenomen ja ha passat d’interessar als internautes curiosos a arribar a molta més gent.
Realment el què ha fet no es pot considerar periodisme d’investigació ni periodisme genèric. Ara bé, ha alimentat, i de quina manera, el sector i, per suposat, ha definit encara més la importància de les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació. Sense les TIC no hauria aconseguit que el fenomen pràcticament hagi entrat en l’agenda global.
Podríem parlar de moltes més coses relacionades amb Wikileaks i el seu creador però no acabaríem mai. El futur es presenta com una incògnita i l’únic que podem assegurar és que Assange té bona part de la paella pel mànec, després de declarar que en cas de sentir-se amenaçat descodificarà un arxiu d’1’39 GB ple de “cables”. És el seva “assegurança de vida”. Bé, Assange, et desitjo molta sort en els propers mesos ja que serà difícil que surtis ben parat de l’embolic on t’has ficat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada