dimecres, 9 de maig del 2012

He canviat de plataforma. La nova adreça del Blog és www.periodismeindependent.com 


Ens veiem a l'altre costat :)

dijous, 10 de febrer del 2011

Wikileaks. Entrevista a JOAN PALOMÉS, periodista d’El Triangle

“El periodisme primer és un ofici i després una actitud davant la vida. Wikileaks és una eina, un portal, una forma d’entendre el periodisme” 


Wikileaks s’ha convertit en una mena de terratrèmol per les relacions internacionals. Julian Assange lluita des de fa temps per desemmascarar la diplomàcia dels Estats Units i les grans corporacions però no ha estat fins fa pocs mesos que la bomba ha esclatat definitivament amb la filtració dels 250.000 documents del “Cablegate”. El fundador comença a estar greument perseguit per la fiscalia nord-americana, que prepara una llei per extraditar-lo. Un cop més, la llibertat d’informació queda en entredit.

El setmanari d’investigació i opinió EL TRIANGLE, després de 1000 edicions i d’una reestructuració de continguts (Internacional-Euroregió) segueix treballant amb l’afany de mostrar el que passa lluny d’aquí i que tant ens afecta. El mitjà ha estat força lligat a Wikileaks amb el dossier dels cables on apareix Catalunya i la investigació sobre la “Cuban connection”. Joan Palomés, periodista d’EL TRIANGLE que coordina la nova part Internacional, em dóna la seva opinió sobre el fenomen.


Pregunta: Per quin motiu creu que Wikileaks ha aconseguit tant èxit?
Resposta: “Crec que és el triomf de la transparència. Ens ha sorprès a tots ja que hem enaltit el difícil concepte de llibertat d’expressió a un altar. La llibertat d’expressió no existeix, no és més que una quartada, si no convé publicar alguna cosa, aquella cosa no es publica. El sorprenent de Wikileaks és que, traient a la llum tota la matèria reservada, ha pogut demostrar definitivament allò que havíem intuït”

P: Es pot considerar periodisme?
R: “No crec que això sigui periodisme. El periodisme primer és un ofici i després una actitud davant la vida. Wikileaks és una eina, un portal, una forma d’entendre el periodisme. Si ells (l’organització) han pogut arribar a informació confidencial important, benvingut sigui, però això no és periodisme, podria considerar-se com una primera fase d’obtenció d’informació”

P: Després d’haver negociat amb els 5 grans diaris, creu que Assange ha perdut els principis convertint en negoci informacions que provenen d’anònims?
R: “Jo no m’atreviria a dir que ha perdut els principis, és una qüestió de capacitats. L’organització ha negociat amb aquests mitjans perquè ells són els únics que tenen la capacitat de seleccionar, ordenar i interpretar els milers de “cables” en brut. Ara bé, evidentment la lectura que han fet és subjectiva i, per exemple, en cap dels 5 diaris han aparegut els informes dels tècnics russos sobre la capacitat iraniana nuclear i la capacitat dels míssils balístics, que desmentien al Pentàgon”

P: Està d’acord amb la crítica que fa el fundador als mitjans per no proveir informació de qualitat i filtracions importants que mostren realment com funciona el món?
R: “Absolutament d’acord. Crec que s’haurien d’implicar molt més. De fet, Assange diu: <la meva pàgina web és una eina i vosaltres (els mitjans de comunicació) sou els que heu de treballar els materials en brut. Jo poso a la vostra disposició tota la informació però vosaltres l’heu de seleccionar, distribuir, divulgar i denunciar>”

P: Bona part de les filtracions s’han aconseguit per mitjà de hackers. La finalitat justifica els mitjans?
R: “Sempre i quan s’utilitzi per donar tota la informació a la ciutadania, no sóc gens crític amb els hackers. Un bon periodista ara ha de ser un hacker des del punt de vista deontològic. Si tu pots aconseguir una informació restringida i tu consideres que la ciutadania l’ha de conèixer, tu tens el deure de divulgar-la i denunciar-la”

P: En el vostre cas, per què vau decidir publicar el dossier dels 21 cables on apareixia Catalunya?
R: “Entre tots vam considerar que el Consolat de Barcelona sortia en nombroses filtracions. De fet, El Triangle va destapar una cosa que la resta de mitjans no havien tret, el tema de la màfia russa. El ciutadà ha de conèixer que aquí hi ha bufets prestigiosíssims que estan defensant els narcos, la ciutadania ha de conèixer que el narcotràfic s’està introduït en les institucions d’aquí”

P: Vostè creu que s’està parlant massa de Wikileaks?

R: “El problema és que ha patit un boom impressionant. L’exemple més clar és que durant un mes sencer els cables diplomàtics han sigut portada dels 5 grans diaris. Aquest globus potser es desinflarà però el que no hem d’oblidar és que Wikileaks ha marcat un camí per al nou periodisme basat en les noves tecnologies i en les eines que ofereixen un millora per al desenvolupament de la capacitat d’incidir i d’obtenir informació”

P: Diria que ha estat un fenomen positiu o negatiu?

P: “Absolutament positiu. No crec que sigui un fenomen negatiu. Serà negatiu per aquells que considerin que la informació és reservada i confidencial. Jo no ho considero així, la societat ho ha de saber tot, té el dret d’informar-se de tot. Qui és el departament d’Estat d’EUA per considerar que les informacions són confidencials? A vegades la confidencialitat el que amaga són massacres i morts”

P: Quin futur preveus entorn a l’organització i al fundador?
R: “El que ve ara és determinant. Si és cert que Assange té informació confidencial del banc d’Amèrica i que un banquer suís li ha passat 2000 documents sobre evasors fiscals europeus, això serà una nova fase de la lluita. Si la ciutadania sabés les mesures que han pres els bancs amb el tema hipotecari i l’enginyeria financera a Espanya es posaria les mans al cap. Anem cap una privatització de la sanitat, està dat i beneït que anem cap a la privatització de les caixes d’estalvis i que podríem anar cap a la privatització de les pensions. Això és paorós” 

“Pel que fa a Assange, la ferotge persecució a la qual està sotmès respon a què és un personatge incòmode i que ha de ser eliminat sigui com sigui. Està demostrat que el judici de Suècia va ser tot un muntatge. El futur és incert però probablement l’extraditaran”

dijous, 3 de febrer del 2011

Periodisme: maleït ofici

Navegant per l'arxiu de videos del programa En portada de TVE he topat amb un reportatge molt interessant que m'agradaria recomanar. Es tracta de Maldito oficio, un programa que recull diversos testimonis de periodistes d'arreu del món que mostren les dificultats i els perills als quals estan sotmesos pel simple fet d'informar.

Sens dubte, el cas més impactant és el de Pedro Cárdenas, periodista colombià independent que lluita per denunciar la corrupció política i les desigualtats del seu país, sense ànim de lucre, tan sols amb l'ajuda de la seva humil família. Ja des d'un principi assegura que tristament sap que un dia el mataran perquè està mostrant les realitats de personalitats molt poderoses però, així i tot, no dubta en seguir tirant endavant la seva pròpia revista informativa "Voces del Tolima". Cada vegada que surt al carrer a treballar ho ha de fer acompanyat de personal de seguretat. Cada vegada que marxa de casa, es despedeix dels seus estimats com si fos l'últim comiat.

El reportatge també repasa les situacions de periodistes d'altres països conflictius d'Àfrica i d'Àsia, i mostra les greus xifres de morts de reporterts, fotògrafs i altres professionals de la informació durant els últims anys. El document demostra, un cop més, que lluny d'aquí aquesta professió no és com acostumem a veure-la des d'Occident i es troba en risc constant. Ara bé, no per tractar-se de països llunyans, els professionals d'aquí estan protegits perquè, lògicament, també es desplaçen per informar del que passa. Només cal veure la situació de revolta actual a Egipte on 6 periodistes de Televisió de Catalunya han estat retinguts per les forces locals. Afortunadament, però, podran ser alliberats en poques hores.

En definitiva, us convido a veure el reportatge perquè us feu a la idea de com funciona el món de la informació en aquests països conflictius. 

dimecres, 26 de gener del 2011

Julian Assange, el “James Bond” de la contra – informació


“We open governments”. Certament els de Wikileaks, de ben segur, no van tenir cap problema a l’hora buscar un eslògan que els definís tan bé com ho fa aquest. Molts ja consideren l’enrenou que l’organització ha provocat com l’11-S de la diplomàcia nord-americana i Julian Assange, fundador, n’està patint les conseqüències. Actualment s’ha d’amagar perquè és la segona persona més buscada i perseguida després de Bin Laden, la qual cosa és, si més no, força greu. L’un, perseguit per provocar milers de morts, atemptant contra les Torres Bessones de Nova York; l’altre, per informar a la societat de les veritats que amaguen (pels que encara no se n‘havien adonat) les relacions internacionals i, sobretot, la diplomàcia dels EE.UU. Tot i que el podem criticar en molts aspectes, el càstig que pot caure sobre ell (parlant de Wikileaks, independentment de l’acusació de violació que també ha rebut) és massa greu.

Des del meu punt de vista, el fenomen Wikileaks té aspectes tant bons com dolents i, per això, es fa difícil qualificar-lo positiva o negativament. Per una banda, demostra que a dia d’avui encara la llibertat d’expressió i d’informació no és total i que, al llarg de la història, la informació ha estat un mecanisme de control social molt fort (i encara ho segueix essent). A més, destapa i demostra definitivament que els governs i les diplomàcies internacionals amaguen moltes coses. Però, en el fons, també posa en perill la seguretat global de la societat i crea una mena de conflicte, precisament per aquests motius el Departament d’Estat de Washington està tan “empipat” amb Assange.

Jo crec que no ha fet res extremadament delictiu, “tan sols” ha tret a la llum 250.000 documents que mai s’havien vist i els ha penjat a una pàgina web, la seva, la de Wikileaks, donant l’oportunitat als milions d’internautes curiosos de consultar-los i esbrinar l’autèntica veritat de molts Estats i empreses. Probablement, el problema ha esdevingut crònic quan el mateix Assange ha decidit cedir l’exclusiva de molts d’aquests “cables” als diaris més prestigiosos del planeta. A partir d’aquí, el fenomen ja ha passat d’interessar als internautes curiosos a arribar a molta més gent.

Realment el què ha fet no es pot considerar periodisme d’investigació ni periodisme genèric. Ara bé, ha alimentat, i de quina manera, el sector i, per suposat, ha definit encara més la importància de les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació. Sense les TIC no hauria aconseguit que el fenomen pràcticament hagi entrat en l’agenda global.

Podríem parlar de moltes més coses relacionades amb Wikileaks i el seu creador però no acabaríem mai. El futur es presenta com una incògnita i l’únic que podem assegurar és que Assange té bona part de la paella pel mànec, després de declarar que en cas de sentir-se amenaçat descodificarà un arxiu d’1’39 GB ple de “cables”. És el seva “assegurança de vida”. Bé, Assange, et desitjo molta sort en els propers mesos ja que serà difícil que surtis ben parat de l’embolic on t’has ficat.

diumenge, 16 de gener del 2011

Lliga BBVA. Jornada 19: Barça - Màlaga

El Barça busca la matrícula d'honor davant un Màlaga molt reforçat

Hi manquen poques hores per tancar l'ultima jornada de la primera volta de la Lliga BBVA. El Barça - Màlaga, que es disputarà aquest vespre a les 21:00 hores al Camp Nou, posarà punt i final a 19 jornades marcades novament per l'hegemonia dels dos millors equips, Barça i Madrid. Fins ara també s'ha vist un gran inici de campionat per part del Villareal (3er classificat) i l'Espanyol (5è), ambdós practicant un bon futbol. 


El partit d'aquest vespre pot ser molt interessant per diversos motius. Els blaugranes necessiten els 3 punts per mantenir el liderat i tenen l'oportunitat d'assolir un nou rècord (52 punts en una volta). El Màlaga, per la seva banda, arriba amb poc marge d'error (16è classificat) però es troba en una dinàmica ascendent després de tots els reforços. Julio Baptista tornarà al Camp Nou, vestit de blanc i blau, després de marcar el gol de la victòria del Madrid la temporada 07- 08. Veurem com el rebrà l'afició barcelonista.

De ben segur que Guardiola no reservarà pràcticament a cap jugador per evitar sorpreses. Qui sap si avui tornarem a viure novament un dels resultats que més ha aconseguit l'equip blaugrana aquest any, el 5-0 (fins a 7 vegades). Sortirem de dubtes ben aviat.